dimarts, 29 d’abril de 2014

L'entrevista de l'Oriol al Pep


Quan vas descobrir que eres artista?

Ja de nen m'agradava tot el que té a veure amb el dibuix i la plàstica en general. I, gràcies als meus pares que amb el seu entusiasme m'empenyien a continuar fent camí, vaig anar fent un recorregut en la plàstica primer, el còmic i finalment la il.lustració. A hores d'ara ja no faig distinció entre un àmbit i un altre, tot és creació!


Què t'agrada més, fer obra o ensenyar?

A mi m'agrada més fer obra, com tu dius. Però ensenyar em sembla una tasca molt difícil i molt enriquidora alhora, perquè pensar que el teu coneixement pot servir a d'altra gent és un estímul que t'omple d'entusiasme. I de satisfacció si finalment ho aconsegueixes.



On vas estudiar Belles Arts?

Vaig estudiar plàstica a l'estudi del pintor Floreal Suriguera i després vaig cursar Belles Arts a la Universitat de Sant Jordi de Barcelona dins l'especialitat de pintura amb mestres com Joaquim Chancho i Joan Hdez Pijoan.


Quan vas fer la primera exposició?

La meva primera exposició va ser quan tenia només uns 7 anys, a l'escola Tecnos de Terrassa on estudiava 1er d' EGB.


Com se't va acudir fer classes de pintura amb nosaltres?

Tot va venir perquè amb el Dídac som amics, o millor dit molt bons amics, i ell em va proposar muntar a mitges un taller de plàstica aquí al Centre Ocupacional Sínia. La idea era proposar el projecte d'aquest taller a l'administració i aconseguir la subvenció corresponent per poder-ho tirar endavant i convertir-ho en realitat.


És més complicat fer classe amb nosaltres?

Muntar un taller artístic sempre implica algun tipus de complicació, cal estudiar bé les necessitats individuals dels alumnes i comptar alhora amb la seva complicitat perquè tot tiri endavant positivament. La veritat és que ha estat molt fàcil treballar amb vosaltres i enormement enriquidor des d'una òptica humana i també artística.


Què has après de nosaltres?

He après que davant les dificultats cal oferir un plus de voluntat, decisió i caràcter però que un cop superats aquests impediments mecànics que ens obliguen a una determinada rutina el camí per recórrer és enorme i ple de satisfaccions. O, dit amb altres paraules, que davant el mal temps el millor és plantar bona cara i tirar endavant. És una magnífica lliçó.


Ha estat una bona experiència?

Com dic, no només ha estat una bona experiència sinó enormement satisfactòria i a més ho considero tot una lliçó des del punt de vista personal. He après moltes coses de vosaltres, tantes com espero que vosaltres n'haureu après també.
Gràcies, Oriol. I una forta abraçada a tothom!


Entrevista realitzada per l'Oriol al Pep Brocal en motiu del taller de plàstica desenvolupat a Sínia Centre Ocupacional durant els mesos de setembre a desembre del 2013, C/Banys Nous 16, Barcelona.